Litelectures

Luz de verano en Formentera, Alfonso Biescas 2010
Luna de Formentera, Alfonso Biescas 2011.

Alfonso Biescas és un dels personatges que un troba quan bada pel mercat de la Mola, a Formentera. Es tracta d’un pintor, surfista, arquitecte, dissenyador i ara també escriptor, que ven els seus productes en una parada del Pilar de la Mola, al costat d’un munt d’artesans, músics, visionaris, hippies i fauna diversa que habita l’illa. Biescas és un innovador: va començar a fer surf a Zarautz quan ningú ni tan sols sabía què dimonis era una taula de forma allargada que no servía per planxar; va decobrir Formentera quan la bogería del turisme encara no havía envaït l’illa i se’n va enamorar perdudament: és un tio ferm, amb idees clares i amb una noblesa d’esperit que espanta; i es divertit, almenys m’ho va semblar quan li vaig comprar a ell mateix els dos llibres del títol al Pilar de la Mola, a més d’una petita marina on retrata l’illa de s’Espalmador.


L’autor, Alfonso Biescas Vignau.

Ell diu que és més pintor que escriptor. De fet, quan li compres el llibre t’adverteix: Yo no soy escritor pero me he liao… i d’aquí han sortit aquestes dues guíes de Formentera novel·lades. Cal puntualitzar que Biescas té més bibliografía, sobretot la dedicada al Camí de Santiago, que ha recorregut més de quinze vegades per diferents vertents.

El primer dels dos llibres cronològicament parlant es Luz de verano. Es tracta d’una guía novel·lada en què l’autor ens porta per diferents racons de Formentera sensa pressa, amb afecte per la terra i amb una noia japonesa que és músic i que toca el cello, la veritable excusa per recórrer tota l’illa amb una passió inusitada. Si ets a Formentera fa gracia anar seguint les platges on es banyen els dos protagonistes, els bars o restaurants on esmorzen i les rutes que ataquen amb bicicleta o cotxe eléctric. El llibre no pretén ser una meravilla literària pero es pot lleguir i fins i tot seguir per visitar l’illa.

El segon llibre, Luna de Formentera, està escrit amb un objectiu: acabar de descriure alguns indrets de l’illa que Biescas pensa que va a deixar de banda en el primer relat i ho fa amb l’excusa de la relació entre els dos protagonistes, que es retroben i tornen a recórrer Formentera. Cal dir que Biescas no aconsegueix l’efecte de Luz de verano: hi ha més relació dels personatges que guía de Formentera però es tracta d’una relació que no avança, que està estancada des del primer llibre. A més, Biescas es posa cursi sovint i el llibre acaba avorrint.

Penso que Alfonso Biescas va tenir una bona idea en novel·lar la guía de Formentera que tenía al cap quan va fer Luz de verano i que en aquest cas no se li pot demanar que escrogui com Manuel de Pedrolo, pero el segon, Luna de Formentera, sobra y no aporta cap novetat.

 

 

Mireia

Sigo disfrutando con Luna de Formentera. Qué fantástica que es Chelo, claro que la conozco a través de tu mirada… Una muy buena excusa para ir contando cosas, reflexionando sobre la vida, la luz, la ausencia…